El divendres 21 de desembre ens disposàvem a anar a un sopar de Nadal amb amics i amigues, quan, una parada abans de Sagrada Família a la línia 2 del metro, va pujar ella. Li feia mal la panxa, respirava malament i blaaa bla bla bla....Sortíem de l'hospital a la 1:30 de la matinada plantejant-nos per què la gent ens donava tant de mèrit. Per què ens tractaven d'heroïnes. Per què s'estranyaven tant quan sabíen que no coneixíem de res a la Silvina. Em pregunto si aquesta gent no hagués fet el mateix. I si no ho hagués fet, què els agradaria que els passés a ells si es trobéssin en la situació de la Silvina.
Siguis on siguis, Feliç Nadal.P.D. Algun dia tu també podràs estudiar.