...és bonica,
però complicada.
Apassionant,
i a vegades aburrida.
Una caixa de sorpreses.
Un cabdell de llana....
de colors...
Al cap i a la fi, la vida, és una muntanya russa .
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Que las verdades no tengan complejos, que las mentiras parezcan mentira, que no te duerman con cuentos de hadas, que no te cierren el bar de la esquina.
Total de visualitzacions de pàgina:
Seguidors
Arxiu del blog
-
►
2011
(7)
- ► de novembre (1)
-
►
2010
(76)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (1)
-
►
2007
(27)
- ► de desembre (8)
- ► de novembre (19)
-
►
2006
(34)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (18)
Dades personals
- la convidada d'honor
- No podria ser anorèxica. Diuen que sóc histèrica, pallassa i una mica Amélie. Miro molt i sovint escolto poc. Aspiro a viatjar sempre, per aire, mar o terra...
1 comentari:
a vida é um pião colorido que se move sozinho.
onde ele vai parar depende do nosso equilibrio..!
Publica un comentari a l'entrada