26 de novembre, 2006

Manies/Manias/Manies

Em va arribar una invitació per fer un post sobre les meves manies. Aquí les teniu. Algunes més rares que d'altres. Em delimitaven a 5, però us prometo que hi haurà més entregues així. Dono per molt!


  1. Quan menjo més d'una mandarina a la vegada, procuro probar-les primer totes, i reservar-me la que em sembla més àcida pel final./Cuando como más de una mandarina a la vez, intento probarlas todas primero y reservarme la que me parece más ácida para el final./Quan je mange plus d'une clémentine à la fois, j'éssaye de les dégouter toutes d'abord et me réserver la plus acide pour la fin.
  2. Recullo la roba bruta de la meva habitació amb el peu.; em fa massa mandra ajupir-me./Recojo la ropa sucia de mi cuarto con el pie; me da demasiada pereza agacharme./Je reprends les vêtements sales dans ma chambre avec mon pied; j'ai trop de paresse.
  3. Passo la llengua per la cullera del cafè amb llet fins el mànec, per menjar-me aquella espuma que hi queda enganxada./Paso la lengua por la cuchara del café con leche hasta el mango, para comer esa espuma que queda ahí pegada./ Je passe ma langue par la cuillère du café-au-lait j'usqu'au mangue, pour manger la mousse qui reste là collée.
  4. Procuro quedar-me a llegir tots els crèdits d'una pel·lícula; em sembla una mostra de respecte cap a tots els col·laboradors./Procuro quedarme a leer todos los créditos de una película; me parece una muestra de respeto hacia todos los colaboradores./ J'éssaye de rester a lire tous les crédits d'un filme; ça me parait un échantillon de respect pour tous les collaborateurs.
  5. Llegeixo revistes i diaris del final al principi./ Leo revistas y periódicos del final al principio./ Je lis magazins et journaux de la fin au début

Marieta amb saxo i Laia infermera...

Casualitats de la vida, per internet circulava aquesta foto...

18 de novembre, 2006

Jorge Palma

Borracho empedernido, hombre de calles nocturnas y mujeres a espuertas.
Hombre de suave piano, gestos exagerados, música de desamores e imaginación a rienda suelta.
Hora y media de palabras difíciles de pronunciar, amables guiños de ojo, partículas salivares mezcladas con pilsener y una guitarra ácida que suena desafinada a propósito. Mirada triste, perdida, llena de vidas pasadas, y vacía, sin ganas de más.
Gracias por ese rato de vuelo, Jorge...

O Meu Amor Existe

O meu amor tem lábios de silêncio
E mãos de bailarina
E voa como o vento
E abraça-me onde a solidão termina

O meu amor tem trinta mil cavalos
A galopar no peito
E um sorriso só dela
Que nasce quando a seu lado eu me deito

O meu amor ensinou-me a chegar
Sedento de ternura
Sarou as minhas feridas
E pôs-me a salvo para além da loucura.

O meu amor ensinou-me a partir
Nalguma noite triste
Mas antes, ensinou-me
A não esquecer que o meu amor existe.

01 de novembre, 2006