Felicitació de Nadal

Si més no, original...



Bon Nadal i feliç any nou!

Polèmica

En motiu d'una petita reflexió que he de fer per una assignatura de la universitat, i com a conseqüència d'una notícia publicada el 15.10.06, aquí us deixo el que he escrit. He d'advertir que havia de contenir idees blanques o negres i que no s'admetien excepcions o matisos grisos.

• És evident que cap de nosaltres, des del més humil treballador assalariat fins al dirigent de l' empresa més poderosa d'un país, tenim dret a ficar-nos en la concepció de la vida dels altres. És evident també que el poder polític o econòmic no dóna potestat per regir la vida dels altres, o així hauria de ser.

• El vel o la burca són elements que distorsionen aquesta realitat tan clara i absoluta; aquestes evidències irrefutables deixen de ser-ho quan entra en joc aquest complement essencial en la vida dels practicants musulmans.

• Quan el boom d'immigració va començar a espantar-nos sense motiu, quan vam pressentir (o malpressentir) que aquells veïns estranys començaven a apropiar-se de la nostra terra i de les nostres costums, quan sentíem amenaçada la integritat de les esglésies cristianes, quan les butxaques estaven més vigilades que mai per nosaltres i pels altres...Quan sense motiu van començar aquesta sèrie d' actituds estúpides, sense poder argumentar de manera clara la nostra por, algú es va treure de la butxaca un argument que serviria per mantenir a ratlla "aquells prepotents que venien a robar-nos la feina". Aquest gran argument, que va crear polèmica a més d'un país de la Unió Europea, era la utilització del vel per part d' aquells ciutadans que el consideraven essencial i necessari per mantenir pura la seva pràctica religiosa. Tant per part dels alumnes com del professorat.

• En el cas que ens ocupa, i degut a la noticia treta a llum el dia 15 d'octubre de 2006, una professora d'una escola del Regne Unit va ser expulsada d'on feia una substitució perquè, segons el director, no era acceptable que portés el vel davant d'una classe de nens influenciables a qualsevol ideologia.

• Primerament, cadascú és lliure de vestir, dins d'uns cànons, com més li plagui. En segon lloc, Aishah Azmi no fa en cap cas apologia de l' Islamisme. En tercer lloc, dur el vel no és, per les musulmanes, un caprici. És una qüestió moral de la qual en depèn la seva salvació, la millor vida, la seva reputació com a bona practicant...

• Un professor que assistís a classe amb un collaret de fusta estaria fent apologia de la vida artesanal? Un professor amb gesticulació afeminada estaria fent apologia de la homosexualitat? Una professora de 50 anys soltera estaria fent apologia de la vida promíscua o, al contrari, de la vida encomanada a Déu i a cap més home?

• Per aquesta professora, igual que per moltes alumnes que volen acudir a l' escola amb el shador, no poder-ho fer significa un pecat, o potser no tant com això, però sí que senten uns remordiments forts perquè han compromès la seva fe, i per aquest motiu haurien de poder dur aquest vel. Fer classe amb un mocador al cap, que tapi els cabells de la dona, no dificulta l'explicació d'una lliçó de matemàtiques, ni de biologia, ni d' història de l' art, i mentre el currículum acadèmic dels estudiants del centre estigui assegurat de la primera a la última pàgina programada pel cap d'estudis, aquest tema no ha de ser un impediment.

• I per què, doncs, prohibir el famós tanga a l' escola? Doncs per una raó molt sezilla: el tanga no és, ni molt menys, una qüestió cultural, religiosa o moral. Cap nena deixarà de ser bona persona per utilitzar unes calcetes normals i corrents, i fer-ho no anirà en contra de les seves creences més profundes i més íntimes. Només per respecte a les conviccions de cadascú.

• Un professor brut i escabellat no seria benvingut perquè la imatge que dóna és dolenta pels nanos que creixen al seu voltant, mentre que la utilització del vel, l' únic en què podria influir als infants és en conèixer una mica més, i de la mà d'una persona entesa en el tema, un món tan proper i a la vegada tan llunyà com és l' Islam.

• L' essència del que pot transmetre una professora amb un vel no canvia en absolut de la que transmet una professora sense aquest element o inclús un home. El que cal fer a les escoles cal fer-ho amb o sense vel. Si una alumna en vol portar per fer gimnàs no caldria, en la meva opinió, obligar-la a treure-se'l. Això sí, si pel col·lectiu musulmà una nena no pot fer gimnàstica i en el currículum de l' escola està contemplat com a assignatura obligatòria, aquí sí que hi haurà un conflicte.

• Hem d' aprendre a discernir allò important d' allò superflu i banal. No cal veure problemes on no n' hi ha, a no ser que aquests problemes els posem per passar per alt tants altres temes d' interès que no convé que siguin vox populi.

Manies/Manías/Manies

N'he descobert una altra: quan vaig en transport públic i algú està llegint un document que va protegit dins d'una carpeta o similar, intento per tots els mitjans saber què coi llegeix.../ Cuando voy en transporte público y alguien está leyendo un documento que va protegido dentro de una carpeta o similar, intento por todos los medios saber qué co-o lee.../Quan j'utilise le transport publique et quelqu'un est en train de lire un document qui est protegé dans une chemise ou similaire, j'éssaye pour tous les moyens de savoir quelle merde lit-il...

Manies/Manias/Manies

Em va arribar una invitació per fer un post sobre les meves manies. Aquí les teniu. Algunes més rares que d'altres. Em delimitaven a 5, però us prometo que hi haurà més entregues així. Dono per molt!

1. Quan menjo més d'una mandarina a la vegada, procuro probar-les primer totes, i reservar-me la que em sembla més àcida pel final./Cuando como más de una mandarina a la vez, intento probarlas todas primero y reservarme la que me parece más ácida para el final./Quan je mange plus d'une clémentine à la fois, j'éssaye de les dégouter toutes d'abord et me réserver la plus acide pour la fin.
2. Recullo la roba bruta de la meva habitació amb el peu.; em fa massa mandra ajupir-me./Recojo la ropa sucia de mi cuarto con el pie; me da demasiada pereza agacharme./Je reprends les vêtements sales dans ma chambre avec mon pied; j'ai trop de paresse.
3. Passo la llengua per la cullera del cafè amb llet fins el mànec, per menjar-me aquella espuma que hi queda enganxada./Paso la lengua por la cuchara del café con leche hasta el mango, para comer esa espuma que queda ahí pegada./ Je passe ma langue par la cuillère du café-au-lait j'usqu'au mangue, pour manger la mousse qui reste là collée.
4. Procuro quedar-me a llegir tots els crèdits d'una pel·lícula; em sembla una mostra de respecte cap a tots els col·laboradors./Procuro quedarme a leer todos los créditos de una película; me parece una muestra de respeto hacia todos los colaboradores./ J'éssaye de rester a lire tous les crédits d'un filme; ça me parait un échantillon de respect pour tous les collaborateurs.
5. Llegeixo revistes i diaris del final al principi./ Leo revistas y periódicos del final al principio./ Je lis magazins et journaux de la fin au début

Marieta amb saxo i Laia infermera...

Casualitats de la vida, per internet circulava aquesta foto...

Tranquils...

Sempre hi haurà una mà que us eixugui les llàgrimes...

Gràfic

Dia raro...

Sense comentaris

Jorge Palma

Borracho empedernido, hombre de calles nocturnas y mujeres a espuertas.
Hombre de suave piano, gestos exagerados, música de desamores e imaginación a rienda suelta.
Hora y media de palabras difíciles de pronunciar, amables guiños de ojo, partículas salivares mezcladas con pilsener y una guitarra ácida que suena desafinada a propósito. Mirada triste, perdida, llena de vidas pasadas, y vacía, sin ganas de más.
Gracias por ese rato de vuelo, Jorge...

O Meu Amor Existe

O meu amor tem lábios de silêncio
E mãos de bailarina
E voa como o vento
E abraça-me onde a solidão termina

O meu amor tem trinta mil cavalos
A galopar no peito
E um sorriso só dela
Que nasce quando a seu lado eu me deito

O meu amor ensinou-me a chegar
Sedento de ternura
Sarou as minhas feridas
E pôs-me a salvo para além da loucura.

O meu amor ensinou-me a partir
Nalguma noite triste
Mas antes, ensinou-me
A não esquecer que o meu amor existe.

Col·legues de blog

Crec que teniu un blog amb el mateix nom que el meu.
Tots plegats...
Pilleu la indirecta?

CAOS

Avui no tinc ganes d'escriure.
O potser només tinc ganes d'escriure sobre coses obvies.
Com es fa de curta la vida,
Com n'és d'impresionant un part
Que estúpids són els polítics
Que bo que és menjar bé
Que grans són les sequoies
Que petits els bonsais
Que bojos els moments d'histèria
Que cansat viure sense metes
Que feliços quan som petits
Que difícil és ser adult
Que extrany que el pernil dolç no sigui dolç
I que evident que el salat sigui salat
Que ràpid desapareix el sol en els últims 5 minuts d'existència
Que irònic que "separat" s'escrigui tot junt, i "tot junt" s'escrigui separat
Com resulta de difícil despedir-se d'algú...o tornar-li a dir hola
Quantes hores dura 1 any
Que bé que es veu amb ulleres quan un és miop
Que peluts que són els gossos
I que pelats els caps dels calbs!
Som massa estúpids
I els iogurts griegos massa cremosos
Que no ens prenguin per imbècils, siusplau...
Ja sé que no enteneu res. Però avui em sento com David Lynch quan intenta fer pel·lícules que ningú entengui per afrontar la realitat amb una excusa que l'ajudi a facilitar-la.
Qui entengui això, ja m'ho farà saber...

Túnel de la por...

Avui, aliena a qualsevol acte futbolístic, i també a l'essència de la celebració del Túnel de la Por, m'he hagut de veure així...

I així...


I així també...
M'ha agradat espantar, maquillar-me, fer-me pols els colzes i col·locar-me amb benzina...Qui hi hagi estat ja sabrà de què parlo, jejeje.
Gràcies Ainoa i Albert per haver-ne estat testimonis!

Cronos Dévorant un de ses enfants...

Il y aura un jour...très près, ou la patience de Laia finira...Elle va dévorer un des enfants de la ludoteque dans laquelle elle dépense 4 heures par jour en éducant les petits...C'est ça ce qu'elle essaye de faire...C'est ça qu'elle ne réussit pas à faire...Il y aura un jour, très près...

Relax...Don't do it...

Aquest cap de setmana he meditat, m'he relaxat, he respirat i he estat tranquil·la. He escoltat música, he dormit, he contemplat el paisatge i, bàsicament, he fet no-res durant quatre dies. I tot això sense tenir en compte ni els xacres ni la postura de "flor de loto". Tot un repte...

Just don't do it...

Gatronomia dels últims dies

No faré cap crítica gastronòmica a l'estil de Santi Santamaria al Magazine de la Vanguardia. No donaré receptes amb ingredients detallats, no criticaré bars ni restaurants. Només us vull fer enveja als que no mengeu bé. Als que voleu menjar bé però no podeu fer-ho, als que cuineu malament i us agradaria fer-ho bé...Jejeje. Avui estic una mica girada i la cosa serà fer-vos la punyeta. Aquí va:

• Tempura de pollastre amb maionesa japonesa
• Empanadilles de carn amb salsa de soja
• Sushi de gambes
• Sushi de foie d'ànec
• Pizza japonesa d'algues i formatge
• Crepes de xocolata amb crema de mascarpone
• Raviolis d'espinacs i ricotta amb salsa carbonara
• PARÈNTESIS: entrepà de truita i entrepà de fuet (pel baixón d'alcohol, ja se sap...)
• Musclos a la brasa amb reducció de vinagre de mòdena
• Ous estrellats amb all i patates palla
• Verdures brasejades
• Xocos de sèpia a la romana
  
• Sèpia a la brasa amb all i julivert
• Pebrots del piquillo farcits de brandada
• Timbal d'escalivada amb formatge de cabra
• Verdures brasejades
• Amanida de taronja, pernil de jabugo i nous
• Rissotto de bolets
• Bacallà amb mel i pinyons
• Pasta amb butifarra negra i bolets
• Espàrrecs amb salsa Romesco
  
• Sexe

Si, sí...és molt de menjar, però també hi ha hagut molt de desgast, i què coi. Menjar és un plaer


Espai patrocinat per
El Japonés (cadena Tragaluz, Passatge de la Concepció)
La flauta (c/Aribau)
Casa meva

Frank Gehry

Avui, en un dels moments de contacte literari amb l'actualitat mitjançant El Periódico, he pogut ser testimoni del què serà la fundació Louis Vuitton, del magnat francès Bernard Arnault. Una simple fotografia de la maqueta de l'edifici...Però quin edifici! Molt en la línea de Frank Gehry, amb tocs de Guggenheim (Bilbao) i la casa Danzante (Praga). Un edifici que combina el titani i el vidre amb la intenció de crear un núvol que se situarà al Jardin d'Aclimatation del Bois de Boulogne...
Us deixo una foto perquè us en feu una idea i tingueu un orgasme visual de formes i textures.

12 dies mundials de les mentides

L'excel·lentíssima blogger Pisu proclama els dies 6 de cada mes com a dies mundials de les mentides. En conseqüència, aquest dia, de cada mes, els posts que es facin en aquest blog, fent honor al seu nom, estaran explicats dient exactament el contrari d'allò que volem dir...

Queda clar?
Doncs això, a veure si ho sabem interpretar, eh...

Una mica més de cultura

Élena, un grup de pop CATALÀ, per aquells i aquelles que creguin que Catalunya no passa dels Pets, Sopa de Cabra, Sau o Electrica Dharma... Un grup que va néixer l'any 1999, fruit del qual han nascut àlbums tan sensuals i introspectius com Porelamordedios. Escolteu-los i veieu-los en aquest vídeo, fent un cover de "Qualsevol nit pot sortir el sol", d'en Jaume Sisa. No estan en la seva millor actuació, però us fareu una idea de la dolça veu de Helena Miguel...

Etiquetas...

Comida: Desde que era pequeña aprendí a apreciar el buen comer, y eso supone también el buen beber. Ya veis como me defino “No soy anoréxica” ni creo que pudiera llegar a serlo. La comida me traslada a otra dimensión cuando la preparo, y me da un placer inexplicable saborearla o ver como los otros lo hacen. Sentir el tacto de la carne fría en las manos, o el crujir de la lechuga cuando se corta, o el suave shlrt del bacalao cuando se lamina, o la sensación de un cuchillo atravesando un queso cremoso, u observar el color teja de un protos del 96...tantas y tantas sensaciones que nos llegan por los cinco sentidos y hacen del comer un ritual casi tan sagrado como los religiosos...

Felicidad: Soy básicamente feliz. No es un estado de ánimo permanente para mí, sinó una manera de enfrentarme a la vida, una filosofía de superación personal, que hace que salte barreras, tropezando a menudo, pero siempre volviéndome a levantar. Es un “buenos días” por la mañana, un “mañana será mejor”, un “te quiero” de Kitín Muñoz en el momento preciso,una sonrisa de un niño de la ludoteca, un buen rato (corto pero intenso) entre amigos...es una tormenta en un día de calor. Es tantas cosas que es imposible que no ocurra por lo menos una en un día.

Pasión: Mi vida suele desarrollarse en un permanente estado de alerta que lo convierte todo en una posible novela. Hay un testigo de ello que sabe bien que cada experiencia, por mínima que sea, puede dar lugar a, por lo menos, 3 minutos y medio de monólogo telefónico. Tú que me sufres y te diviertes conmigo, sabes bien de que va la historia, Kitín con K...

Arte: Fotografía, literatura, música, pintura, escultura, cocina, cine,...Hay mucho arte palpable, el que todos conocemos, el que llena nuestras vidas en los momentos en que no somos ni jueces, ni medicos, ni peluqueros, ni veterinarios, ni mecanicos, ni periodistas, ni educadores sociales ni enfermeros... Ni nada de todo esto. Hay este arte que corre por locales, o en forma de libro o cd...el arte que nos llena acariciando el espíritu y dándole un consuelo: "tranquilo, en el mundo todavía hay belleza". Y después está ese arte que no se ve a simple vista, el arte de los movimientos elegantes, de los gestos amables, del buen hacer, del saber vivir. Es el arte que observamos en la calle, un sábado por la tarde, sentados en un banco viendo la gente pasar. Es el arte soterrado que pide a gritos que le descubramos. El arte de lo espontáneo.

Histerismo: Arrrghh! Es que no puedo con ese tío! Joder! Vigila! Mira, no puedo más, no la aguanto! Corre, que no llegamos! Joder!!!!!!!!!Despierta! Te lo dije!!! Siempre haces lo mismo!!! Buah, y ahora qué? Que no! No puedes hacer esto!Va, ayúdame, que no tengo más tiempo! Qué habéis hecho? Me dajs los apuntes? Cómo? Entregar un trabajo mañana? No sabía nada! Porqué no me lo ha contado??!?!?!?!?!?! Qué fueeeeeeeeeeerte! Kitín, sigues siendo tú el que más bien conoce esta faceta mía, jeje, y aún así la aguantas!

Amor: Vivo enamorada. De tí, de vosotros, de ellos. Cada cuál que se meta en el grupo dónde crea que encaja, y seguro que si me conoces bien, sabrás en cual encajas, si es que encajas en alguno...

Cinema...

Avui, remenant la memorable web d yonkis he trobat un joc magnífic, aparentment senzill, recomanat per tots aquells que estimin el cinema i absolutament desaconsellat per aquells que odieu l'art. Sé que sona extrany, pero només hi heu de jugar...

Mais um pedacinho de literatura....

Estou a ler agora o livro de Tom Baker em português: "O rapaz que chutava porcos". Esta é a maior obra prima do grotesco, cheia de inocência e de drama ao mesmo tempo. O melhor desta história são as ilustrações de David Roberts. Façam o favor de o ler...

Diario de un skin

La meva penúltima adquisició literària ha estat aquest cap de setmana a Vigo, pensant en l'eterna estona que em quedava fins que em vinguéssin a buscar. Prenent un cafè vaig endinsar-me en el magnífic estudi d' Antonio Salas sobre els nazis a Espanya. Diario de un skin relata com aquest periodista s'infiltra en aquest submón infravalorat i intenta entendre les trames que d'ell se'n deriven. Ara, l'autor viu sota aquest pseudònim per evitar ser descobert pels que havien estat camarades seus. L'any 2005 Jacobo Rispa filmava una pel·lícula amb el mateix títol, protagonitzada per Tristán Ulloa. Encara no l'he vista, i esperaré a acabar-me aquest llibre per fer-ho. Ja sabeu que poques pel·lícules superen als llibres que les han precedit.

Braga

Aquest és un dels espais que més m'agrada de la seva ciutat...Jardim de Santa Bárbara. Té un caliu especial, certa calma transmesa a través de les flors, sempre diferents, i de la poca gent que hi passeja, malgrat la seva bellesa. Un soparet al Bom Jesus, una guerra de ments amb el seu pare, uns "disculpa" creuats amb el seu cosí, intercanvis d'opinions sobre infermeria amb la seva tieta, cures i més cures de la seva mare, i sobretot ell....Aix!!!! Que curts es fan els dies quan del món t'aïlles! (quina rima més cutre, jejeje).
No perdeu el temps, visiteu el món!

Nou terme i nou títol

Avui dormia, o crec que dormia, de fet estava en un estat d'aquells en què no ets gaire conscient de la realitat, però la teva ment divaga entre la la ficció i la no-ficció. I en un d'aquests moments en què semblava que el meu cervell abandonava el món dels desperts se m'ha acudit un nou terme per designar aquelles persones que, com se sol dir en castellà, exerceixen de "alegria de la huerta". He pensat en l'expressió "ser els oriols del desert". I no sé com, les meves neurones han anat enllaçant això amb un possible títol d'un nou premi Sant Jordi: "Els oriols del desert", l'última novel·la de XXXXX
És curiosa la ment...
Bona nit.

Primer dia de nens

Ja és fort, ja, que el primer dia de ludoteca amb nens sigui una disbauixa com la d'ahir...cridoris, males cares, mals comportaments, histerismes, confusions, ordres i una llaaaaaaaaaaaaaarga llista de "bla bla bla's"...En fi, que el món va malament, i si els nens són així, no em vull ni imaginar com són els pares. Perquè us en feu una idea; PRIMER EXEMPLE: "nena, inscriu-me als meus fills, va". Com que "nena"? Com que "inscriu-me els meus fills"? Com que "va"? SEGON EXEMPLE: "Ai neeeeeeeeeeena, que no me llega pa pagarte ahoooooooora, va, te dejo eeeto (2'63 euros) y ya te pago el reto la prosima veeeeeee"...Per qui no ho hagi endevinat, aquesta cantarella era d'una iaia gitana. En fi, no comento més que ens hi passaríem hores!
PD. Avui m'he depilat.
Un petó!

MMVV

Voldria poder-vos explicar una mica resumidament aquest cap de Setmana al MMVV...Més o menys, a grans trets, ha estat això: Música, presentacions, música, amics, crêpes, música, retrobament de vells amors, música, cultures, trencaments d'il·lusions, visites a urgències, música, retrobaments amb ex companyes de classe, música, sentir Xile i Perú més aprop que mai, música, còrsega, portugal, música, nostàlgia de tu, música, analgèsics per la lola, música, gos perdut, dutxes, música, armaris, motxilles al cap, desorientació nocturna, música, música i més música. Gràcies per aquest cap de setmana als que l'heu fet possible....Marieta, tot s'arreglarà...Lola, cuida't ....Mariona, no facis el locoooooooo!
A dalt, Blasted Mechanism, en la seva gira Avatara Tour, amb un instrumentet petit petit típic del Tíbet

Sang i fetge

Eren prop de la una i mitja de la tarda...La noia esperava pacient l'arribada al bar dels seus tres companys de classe mentre fullejava una revista amb les últimes declaracions dels actors menys glamurosos dels EE.UU. Es va demanar una clara i va fumar tranquilament una cigarreta, la última en aquell paquet rebregat que havia deixat tirat damunt la taula. Els companys van arribar, ella els va fer lloc, i entre tota la paperassa van escampar mòbils, més tabac, encenedors i motxilles. "3 cerveses, siusplau, Cristian!". Van començar a parlar i ell va demanar un entrepà de formatge. Entrava a treballar a dos quarts de tres, i la seva nòvia el va quasi "obligar" a dinar: "Després no tindràs temps, cari, si m'has de baixar a casa..." La conversa s'animava, xerrant d'amors i desamors que s'havien fet i desfet durant l'estiu (aquell era el primer dia de classe) i de cop, la noia mou la mà en un acte de gesticulació típic d'una conversa com aquella. La seva mà passa roçant la gerra de clara, obre els ulls, posa cara d'ensurt, descansa en veure que no ha causat cap trencadissa, encongeix el braç per desfer el gest i plam! Gerra caiguda, cervesa vessada damunt dels pantalons de la noia, trocets de vidre escampats, nervis, riures i somriures. "Té, aixuga't amb un drap" li diu el segon cambrer. Ella l'agafa, s'eixuga amb força, intentant absorbir el màxim de líquid dels pantalons (que per sort són molt fins i s'assequen ràpid) i clava, en un gest desenfrenat, un petit vidre a la seva cuixa. "aix", s'exclama ella, "se m'han tallat els pantalons!" I de sobte una sangrada comença a tacar-los, escampant més ràpidament la taca vermella. "Si segueixo fregant em clavaré el vidre més endins, potser que vagi al wc". Se n'hi va, avergonyida per l'escàndol que està fent enmig del bar, que per més inri és petit petit. Deixa la porta entreoberta, crida per demanar una tirita, s'abaixa els pantalons i amb la sang freda que NO la caracteritza es diu a ella mateixa que o bé es treu el cristall de la cuixa, o bé se li infectarà i se li gangrenarà la cama i li hauran d'amputar i haurà d'anar a fer rehabilitació a l'institut Guttman. Entra la seva companya, i la noia pensa en com n'és de ridícula la situació. El xicot de l'amiga truca a la porta del lavabo, i allarga la mà "T'estan trucant". La noia agafa el telèfon. "Hola mama, què tal? -Ainoa, no m'apujis els pantalons encara- Què dius? No no, és que sóc al WC amb l'Ainoa. Es que m'he tallat la cama." La cosa no pot sonar més inversemblant, pensa ella. Surten del WC rient, entre avergonyides i divertides. La noia es fuma la última cigarreta, paga, agafa el paraigües i surt amb un intent de dur el cap ben alt. Va en búsca de l'autobús que l'ha de dur a la feina. "Només em falta relliscar i caure", penso jo...pensa la noia, vull dir...

La excusa

Jejeje, que bo...quants mals tràngols haguéssim estalviat si ens passés això, oi? Però francament, quasi que prefereixo haver-me d'inventar una excusa que no pas tenir-ho tant fàcil com aquesta noia...Gaudiu-lo pitjant a l'enllaç...!


http://www.yariscinexplora.com/?id=571621#play

Musaraña Cuñaoooooo

Aquí teniu una mostra de fins on pot arribar l'aburriment en un poble com Riells del Fai...Bé, sovint acaba sent més divertit que una tarda a la ciutat...

Punkies basques

A veure noies, que sigueu punkarres, que aneu amb furgoneta pel món, que porteu gossos que borden i amb una mica de mala sort mosseguen, que dugueu més forats que un colador i a tots ells imperdibles per ser diferents i radicals quan resulta que tots els punkarres del món en porten, que aneu amb mitges trencades que mostren més cama que la que cobreixen, que porteu faldilles curtes amb pantalons a sota, que vestiu amb més mal gust que un anglès de classe alta hortera, que mengeu amb les mans per tornar als origens de la humanitat, que us passeu pel forro les normes de la societat en què viviu quan totes teniu una feina amb contracte i cotitzeu a la seguretat social....Tot plegat no us dóna pas dret a anar pel món causant escàndols, no? O potser sí, vosaltres sabreu, en qualsevol cas, si vosaltres podeu estar despullades en una platja NO nudista molestant als que volen banyar-se ben tapadets, el xaval que es masturbava també té dret a fer-ho davant vostre...Visca la llibertat...?

Declaració de protesta

Juro i perjuro que yo doy pie a la improvisación, en contra de lo que suelen comentar por tierras vecinas. Dixit.

Oftalmoleg...

No et fot? Poc menys que m'estic quedant cegueta...ja veieu la meva pròxima ocupació, no? "Para hoy la suerte, para hoy los cupones, para hoy la suerte, para hoy los cupones, para hoooooy!" Qui passi per sants ja sabrà de què parlo.
Bé, el cas és que tinc no sé què a l'ull...se m'asseca, m'he de posar una pomada i unes gotes, i atenció a la solució més mèdica i professional que m'havia donat mai un metge..."Si cuando duermes lo haces con los ojos medio abiertos...ponte un esparadrapo..." Aquí ho deixo.

Al Parc de la Ciutadella...

Felicitats a Pascal Comelade per la seva reinvenció dels Segadors, amb xilòfon i harmònica...De debò, eh, sembla ironia però m'ha agradat molt...

Ara és hora d'estar alerta...

Avui és onze de setembre...Per ordre cronològic, Revolta dels segadors a Catalunya, el 1714, cop d'estat de Pinochet a Xile, el 1973 i atac a les World Trade Center de Nova York el 2001. L'onze de setembre és un dia maleït, així que proposo, d'ara endavant, fer un calendari on el mes de setembre tingui 31 dies, eliminant el dia 11, i així quedarà 1,2,3,4,5,6, 7,8,9,10,12,13,14,15,16,17,18,19,20,21,22,23,24,25,26,27,
28,29,30 i 31. Si hi esteu d'acord cliqueu AQUÍ per signar al llibre de visites de la Plataforma per l'Eliminació de l'Onze de Setembre