Santiago Atitlan

Dicen por aqui que hay un personaje, un tal Maximon, al cual es mejor no hacer enfadar. Para ello lo veneran, lo cuidan y lo tratan como si fuera de la familia. Pasa 12 meses en casa de un cofrade del pueblo, y despues de este tiempo se muda. Viste camisas, bufandas y algunos ropajes mayas.

Estos dias estoy en Santiago Atitlan y, por lo que mas quiero, no tengo ninguna intencion de hacerle enfadar, no vaya a ser que haga explotar los volcanes que hay aqui cerquita y no podamos volver a Barcelona...!

Espera, ahora que lo pienso, creo que voy a hacer enfadar a Maximon!!

Hasta la vuelta...O no...

Il·lusió

"Alegria, entusiasme, que hom experimenta amb l'esperança o la realització d'alguna cosa agradable".
Doncs això, tinc una il·lusió. Aquesta nit se m'ha creat a dins. I m'encanta.
No sé cap a on va, no sé a quina parada baixaré, o baixarem, però només aquesta sensació...Val tant la pena...!
Pobres, aquells qui no es deixen endur per por. Pobres aquells que prefereixen tenir la situació sota control.
Pobres, aquells que no gaudeixen d'una nit com la meva. Pobres...
Il·lusió...