Avui no tinc ganes d'escriure.
O potser només tinc ganes d'escriure sobre coses obvies.
Com es fa de curta la vida,
Com n'és d'impresionant un part
Que estúpids són els polítics
Que bo que és menjar bé
Que grans són les sequoies
Que petits els bonsais
Que bojos els moments d'histèria
Que cansat viure sense metes
Que feliços quan som petits
Que difícil és ser adult
Que extrany que el pernil dolç no sigui dolç
I que evident que el salat sigui salat
Que ràpid desapareix el sol en els últims 5 minuts d'existència
Que irònic que "separat" s'escrigui tot junt, i "tot junt" s'escrigui separat
Com resulta de difícil despedir-se d'algú...o tornar-li a dir hola
Quantes hores dura 1 any
Que bé que es veu amb ulleres quan un és miop
Que peluts que són els gossos
I que pelats els caps dels calbs!
Som massa estúpids
I els iogurts griegos massa cremosos
Que no ens prenguin per imbècils, siusplau...
Ja sé que no enteneu res. Però avui em sento com David Lynch quan intenta fer pel·lícules que ningú entengui per afrontar la realitat amb una excusa que l'ajudi a facilitar-la.
Qui entengui això, ja m'ho farà saber...
