Felicitació de Nadal

Si més no, original...



Bon Nadal i feliç any nou!

Polèmica

En motiu d'una petita reflexió que he de fer per una assignatura de la universitat, i com a conseqüència d'una notícia publicada el 15.10.06, aquí us deixo el que he escrit. He d'advertir que havia de contenir idees blanques o negres i que no s'admetien excepcions o matisos grisos.

• És evident que cap de nosaltres, des del més humil treballador assalariat fins al dirigent de l' empresa més poderosa d'un país, tenim dret a ficar-nos en la concepció de la vida dels altres. És evident també que el poder polític o econòmic no dóna potestat per regir la vida dels altres, o així hauria de ser.

• El vel o la burca són elements que distorsionen aquesta realitat tan clara i absoluta; aquestes evidències irrefutables deixen de ser-ho quan entra en joc aquest complement essencial en la vida dels practicants musulmans.

• Quan el boom d'immigració va començar a espantar-nos sense motiu, quan vam pressentir (o malpressentir) que aquells veïns estranys començaven a apropiar-se de la nostra terra i de les nostres costums, quan sentíem amenaçada la integritat de les esglésies cristianes, quan les butxaques estaven més vigilades que mai per nosaltres i pels altres...Quan sense motiu van començar aquesta sèrie d' actituds estúpides, sense poder argumentar de manera clara la nostra por, algú es va treure de la butxaca un argument que serviria per mantenir a ratlla "aquells prepotents que venien a robar-nos la feina". Aquest gran argument, que va crear polèmica a més d'un país de la Unió Europea, era la utilització del vel per part d' aquells ciutadans que el consideraven essencial i necessari per mantenir pura la seva pràctica religiosa. Tant per part dels alumnes com del professorat.

• En el cas que ens ocupa, i degut a la noticia treta a llum el dia 15 d'octubre de 2006, una professora d'una escola del Regne Unit va ser expulsada d'on feia una substitució perquè, segons el director, no era acceptable que portés el vel davant d'una classe de nens influenciables a qualsevol ideologia.

• Primerament, cadascú és lliure de vestir, dins d'uns cànons, com més li plagui. En segon lloc, Aishah Azmi no fa en cap cas apologia de l' Islamisme. En tercer lloc, dur el vel no és, per les musulmanes, un caprici. És una qüestió moral de la qual en depèn la seva salvació, la millor vida, la seva reputació com a bona practicant...

• Un professor que assistís a classe amb un collaret de fusta estaria fent apologia de la vida artesanal? Un professor amb gesticulació afeminada estaria fent apologia de la homosexualitat? Una professora de 50 anys soltera estaria fent apologia de la vida promíscua o, al contrari, de la vida encomanada a Déu i a cap més home?

• Per aquesta professora, igual que per moltes alumnes que volen acudir a l' escola amb el shador, no poder-ho fer significa un pecat, o potser no tant com això, però sí que senten uns remordiments forts perquè han compromès la seva fe, i per aquest motiu haurien de poder dur aquest vel. Fer classe amb un mocador al cap, que tapi els cabells de la dona, no dificulta l'explicació d'una lliçó de matemàtiques, ni de biologia, ni d' història de l' art, i mentre el currículum acadèmic dels estudiants del centre estigui assegurat de la primera a la última pàgina programada pel cap d'estudis, aquest tema no ha de ser un impediment.

• I per què, doncs, prohibir el famós tanga a l' escola? Doncs per una raó molt sezilla: el tanga no és, ni molt menys, una qüestió cultural, religiosa o moral. Cap nena deixarà de ser bona persona per utilitzar unes calcetes normals i corrents, i fer-ho no anirà en contra de les seves creences més profundes i més íntimes. Només per respecte a les conviccions de cadascú.

• Un professor brut i escabellat no seria benvingut perquè la imatge que dóna és dolenta pels nanos que creixen al seu voltant, mentre que la utilització del vel, l' únic en què podria influir als infants és en conèixer una mica més, i de la mà d'una persona entesa en el tema, un món tan proper i a la vegada tan llunyà com és l' Islam.

• L' essència del que pot transmetre una professora amb un vel no canvia en absolut de la que transmet una professora sense aquest element o inclús un home. El que cal fer a les escoles cal fer-ho amb o sense vel. Si una alumna en vol portar per fer gimnàs no caldria, en la meva opinió, obligar-la a treure-se'l. Això sí, si pel col·lectiu musulmà una nena no pot fer gimnàstica i en el currículum de l' escola està contemplat com a assignatura obligatòria, aquí sí que hi haurà un conflicte.

• Hem d' aprendre a discernir allò important d' allò superflu i banal. No cal veure problemes on no n' hi ha, a no ser que aquests problemes els posem per passar per alt tants altres temes d' interès que no convé que siguin vox populi.

Manies/Manías/Manies

N'he descobert una altra: quan vaig en transport públic i algú està llegint un document que va protegit dins d'una carpeta o similar, intento per tots els mitjans saber què coi llegeix.../ Cuando voy en transporte público y alguien está leyendo un documento que va protegido dentro de una carpeta o similar, intento por todos los medios saber qué co-o lee.../Quan j'utilise le transport publique et quelqu'un est en train de lire un document qui est protegé dans une chemise ou similaire, j'éssaye pour tous les moyens de savoir quelle merde lit-il...