30 de setembre, 2006

12 dies mundials de les mentides

L'excel·lentíssima blogger Pisu proclama els dies 6 de cada mes com a dies mundials de les mentides. En conseqüència, aquest dia, de cada mes, els posts que es facin en aquest blog, fent honor al seu nom, estaran explicats dient exactament el contrari d'allò que volem dir...
Queda clar?
Doncs això, a veure si ho sabem interpretar, eh...

29 de setembre, 2006

Una mica més de cultura

Élena, un grup de pop CATALÀ, per aquells i aquelles que creguin que Catalunya no passa dels Pets, Sopa de Cabra, Sau o Electrica Dharma... Un grup que va néixer l'any 1999, fruit del qual han nascut àlbums tan sensuals i introspectius com Porelamordedios. Escolteu-los i veieu-los en aquest vídeo, fent un cover de "Qualsevol nit pot sortir el sol", d'en Jaume Sisa. No estan en la seva millor actuació, però us fareu una idea de la dolça veu de Helena Miguel...


28 de setembre, 2006

Etiquetas...

Comida: Desde que era pequeña aprendí a apreciar el buen comer, y eso supone también el buen beber. Ya veis como me defino “No soy anoréxica” ni creo que pudiera llegar a serlo. La comida me traslada a otra dimensión cuando la preparo, y me da un placer inexplicable saborearla o ver como los otros lo hacen. Sentir el tacto de la carne fría en las manos, o el crujir de la lechuga cuando se corta, o el suave shlrt del bacalao cuando se lamina, o la sensación de un cuchillo atravesando un queso cremoso, u observar el color teja de un protos del 96...tantas y tantas sensaciones que nos llegan por los cinco sentidos y hacen del comer un ritual casi tan sagrado como los religiosos...


Felicidad: Soy básicamente feliz. No es un estado de ánimo permanente para mí, sinó una manera de enfrentarme a la vida, una filosofía de superación personal, que hace que salte barreras, tropezando a menudo, pero siempre volviéndome a levantar. Es un “buenos días” por la mañana, un “mañana será mejor”, un “te quiero” de Kitín Muñoz en el momento preciso,una sonrisa de un niño de la ludoteca, un buen rato (corto pero intenso) entre amigos...es una tormenta en un día de calor. Es tantas cosas que es imposible que no ocurra por lo menos una en un día.



Pasión: Mi vida suele desarrollarse en un permanente estado de alerta que lo convierte todo en una posible novela. Hay un testigo de ello que sabe bien que cada experiencia, por mínima que sea, puede dar lugar a, por lo menos, 3 minutos y medio de monólogo telefónico. Tú que me sufres y te diviertes conmigo, sabes bien de que va la historia, Kitín con K...



Arte: Fotografía, literatura, música, pintura, escultura, cocina, cine,...Hay mucho arte palpable, el que todos conocemos, el que llena nuestras vidas en los momentos en que no somos ni jueces, ni medicos, ni peluqueros, ni veterinarios, ni mecanicos, ni periodistas, ni educadores sociales ni enfermeros... Ni nada de todo esto. Hay este arte que corre por locales, o en forma de libro o cd...el arte que nos llena acariciando el espíritu y dándole un consuelo: "tranquilo, en el mundo todavía hay belleza". Y después está ese arte que no se ve a simple vista, el arte de los movimientos elegantes, de los gestos amables, del buen hacer, del saber vivir. Es el arte que observamos en la calle, un sábado por la tarde, sentados en un banco viendo la gente pasar. Es el arte soterrado que pide a gritos que le descubramos. El arte de lo espontáneo.


Histerismo: Arrrghh! Es que no puedo con ese tío! Joder! Vigila! Mira, no puedo más, no la aguanto! Corre, que no llegamos! Joder!!!!!!!!!Despierta! Te lo dije!!! Siempre haces lo mismo!!! Buah, y ahora qué? Que no! No puedes hacer esto!Va, ayúdame, que no tengo más tiempo! Qué habéis hecho? Me dajs los apuntes? Cómo? Entregar un trabajo mañana? No sabía nada! Porqué no me lo ha contado??!?!?!?!?!?! Qué fueeeeeeeeeeerte! Kitín, sigues siendo tú el que más bien conoce esta faceta mía, jeje, y aún así la aguantas!


Amor: Vivo enamorada. De tí, de vosotros, de ellos. Cada cuál que se meta en el grupo dónde crea que encaja, y seguro que si me conoces bien, sabrás en cual encajas, si es que encajas en alguno...

27 de setembre, 2006

Cinema...

Avui, remenant la memorable web d yonkis he trobat un joc magnífic, aparentment senzill, recomanat per tots aquells que estimin el cinema i absolutament desaconsellat per aquells que odieu l'art. Sé que sona extrany, pero només hi heu de jugar...

26 de setembre, 2006

Mais um pedacinho de literatura....




Estou a ler agora o livro de Tom Baker em português: "O rapaz que chutava porcos". Esta é a maior obra prima do grotesco, cheia de inocência e de drama ao mesmo tempo. O melhor desta história são as ilustrações de David Roberts. Façam o favor de o ler...

Diario de un skin


La meva penúltima adquisició literària ha estat aquest cap de setmana a Vigo, pensant en l'eterna estona que em quedava fins que em vinguéssin a buscar. Prenent un cafè vaig endinsar-me en el magnífic estudi d' Antonio Salas sobre els nazis a Espanya. Diario de un skin relata com aquest periodista s'infiltra en aquest submón infravalorat i intenta entendre les trames que d'ell se'n deriven. Ara, l'autor viu sota aquest pseudònim per evitar ser descobert pels que havien estat camarades seus. L'any 2005 Jacobo Rispa filmava una pel·lícula amb el mateix títol, protagonitzada per Tristán Ulloa. Encara no l'he vista, i esperaré a acabar-me aquest llibre per fer-ho. Ja sabeu que poques pel·lícules superen als llibres que les han precedit.

25 de setembre, 2006

Braga


Aquest és un dels espais que més m'agrada de la seva ciutat...Jardim de Santa Bárbara. Té un caliu especial, certa calma transmesa a través de les flors, sempre diferents, i de la poca gent que hi passeja, malgrat la seva bellesa. Un soparet al Bom Jesus, una guerra de ments amb el seu pare, uns "disculpa" creuats amb el seu cosí, intercanvis d'opinions sobre infermeria amb la seva tieta, cures i més cures de la seva mare, i sobretot ell....Aix!!!! Que curts es fan els dies quan del món t'aïlles! (quina rima més cutre, jejeje).
No perdeu el temps, visiteu el món!

21 de setembre, 2006

Nou terme i nou títol

Avui dormia, o crec que dormia, de fet estava en un estat d'aquells en què no ets gaire conscient de la realitat, però la teva ment divaga entre la la ficció i la no-ficció. I en un d'aquests moments en què semblava que el meu cervell abandonava el món dels desperts se m'ha acudit un nou terme per designar aquelles persones que, com se sol dir en castellà, exerceixen de "alegria de la huerta". He pensat en l'expressió "ser els oriols del desert". I no sé com, les meves neurones han anat enllaçant això amb un possible títol d'un nou premi Sant Jordi: "Els oriols del desert", l'última novel·la de XXXXX
És curiosa la ment...
Bona nit.

19 de setembre, 2006

Primer dia de nens

Ja és fort, ja, que el primer dia de ludoteca amb nens sigui una disbauixa com la d'ahir...cridoris, males cares, mals comportaments, histerismes, confusions, ordres i una llaaaaaaaaaaaaaarga llista de "bla bla bla's"...En fi, que el món va malament, i si els nens són així, no em vull ni imaginar com són els pares. Perquè us en feu una idea; PRIMER EXEMPLE: "nena, inscriu-me als meus fills, va". Com que "nena"? Com que "inscriu-me els meus fills"? Com que "va"? SEGON EXEMPLE: "Ai neeeeeeeeeeena, que no me llega pa pagarte ahoooooooora, va, te dejo eeeto (2'63 euros) y ya te pago el reto la prosima veeeeeee"...Per qui no ho hagi endevinat, aquesta cantarella era d'una iaia gitana. En fi, no comento més que ens hi passaríem hores!
PD. Avui m'he depilat.
Un petó!

17 de setembre, 2006

MMVV


Voldria poder-vos explicar una mica resumidament aquest cap de Setmana al MMVV...Més o menys, a grans trets, ha estat això: Música, presentacions, música, amics, crêpes, música, retrobament de vells amors, música, cultures, trencaments d'il·lusions, visites a urgències, música, retrobaments amb ex companyes de classe, música, sentir Xile i Perú més aprop que mai, música, còrsega, portugal, música, nostàlgia de tu, música, analgèsics per la lola, música, gos perdut, dutxes, música, armaris, motxilles al cap, desorientació nocturna, música, música i més música. Gràcies per aquest cap de setmana als que l'heu fet possible....Marieta, tot s'arreglarà...Lola, cuida't ....Mariona, no facis el locoooooooo!
A dalt, Blasted Mechanism, en la seva gira Avatara Tour, amb un instrumentet petit petit típic del Tíbet

14 de setembre, 2006

Sang i fetge

Eren prop de la una i mitja de la tarda...La noia esperava pacient l'arribada al bar dels seus tres companys de classe mentre fullejava una revista amb les últimes declaracions dels actors menys glamurosos dels EE.UU. Es va demanar una clara i va fumar tranquilament una cigarreta, la última en aquell paquet rebregat que havia deixat tirat damunt la taula. Els companys van arribar, ella els va fer lloc, i entre tota la paperassa van escampar mòbils, més tabac, encenedors i motxilles. "3 cerveses, siusplau, Cristian!". Van començar a parlar i ell va demanar un entrepà de formatge. Entrava a treballar a dos quarts de tres, i la seva nòvia el va quasi "obligar" a dinar: "Després no tindràs temps, cari, si m'has de baixar a casa..." La conversa s'animava, xerrant d'amors i desamors que s'havien fet i desfet durant l'estiu (aquell era el primer dia de classe) i de cop, la noia mou la mà en un acte de gesticulació típic d'una conversa com aquella. La seva mà passa roçant la gerra de clara, obre els ulls, posa cara d'ensurt, descansa en veure que no ha causat cap trencadissa, encongeix el braç per desfer el gest i plam! Gerra caiguda, cervesa vessada damunt dels pantalons de la noia, trocets de vidre escampats, nervis, riures i somriures. "Té, aixuga't amb un drap" li diu el segon cambrer. Ella l'agafa, s'eixuga amb força, intentant absorbir el màxim de líquid dels pantalons (que per sort són molt fins i s'assequen ràpid) i clava, en un gest desenfrenat, un petit vidre a la seva cuixa. "aix", s'exclama ella, "se m'han tallat els pantalons!" I de sobte una sangrada comença a tacar-los, escampant més ràpidament la taca vermella. "Si segueixo fregant em clavaré el vidre més endins, potser que vagi al wc". Se n'hi va, avergonyida per l'escàndol que està fent enmig del bar, que per més inri és petit petit. Deixa la porta entreoberta, crida per demanar una tirita, s'abaixa els pantalons i amb la sang freda que NO la caracteritza es diu a ella mateixa que o bé es treu el cristall de la cuixa, o bé se li infectarà i se li gangrenarà la cama i li hauran d'amputar i haurà d'anar a fer rehabilitació a l'institut Guttman. Entra la seva companya, i la noia pensa en com n'és de ridícula la situació. El xicot de l'amiga truca a la porta del lavabo, i allarga la mà "T'estan trucant". La noia agafa el telèfon. "Hola mama, què tal? -Ainoa, no m'apujis els pantalons encara- Què dius? No no, és que sóc al WC amb l'Ainoa. Es que m'he tallat la cama." La cosa no pot sonar més inversemblant, pensa ella. Surten del WC rient, entre avergonyides i divertides. La noia es fuma la última cigarreta, paga, agafa el paraigües i surt amb un intent de dur el cap ben alt. Va en búsca de l'autobús que l'ha de dur a la feina. "Només em falta relliscar i caure", penso jo...pensa la noia, vull dir...

13 de setembre, 2006

La excusa

Jejeje, que bo...quants mals tràngols haguéssim estalviat si ens passés això, oi? Però francament, quasi que prefereixo haver-me d'inventar una excusa que no pas tenir-ho tant fàcil com aquesta noia...Gaudiu-lo pitjant a l'enllaç...!


http://www.yariscinexplora.com/?id=571621#play

Musaraña Cuñaoooooo

Aquí teniu una mostra de fins on pot arribar l'aburriment en un poble com Riells del Fai...Bé, sovint acaba sent més divertit que una tarda a la ciutat...

Punkies basques

A veure noies, que sigueu punkarres, que aneu amb furgoneta pel món, que porteu gossos que borden i amb una mica de mala sort mosseguen, que dugueu més forats que un colador i a tots ells imperdibles per ser diferents i radicals quan resulta que tots els punkarres del món en porten, que aneu amb mitges trencades que mostren més cama que la que cobreixen, que porteu faldilles curtes amb pantalons a sota, que vestiu amb més mal gust que un anglès de classe alta hortera, que mengeu amb les mans per tornar als origens de la humanitat, que us passeu pel forro les normes de la societat en què viviu quan totes teniu una feina amb contracte i cotitzeu a la seguretat social....Tot plegat no us dóna pas dret a anar pel món causant escàndols, no? O potser sí, vosaltres sabreu, en qualsevol cas, si vosaltres podeu estar despullades en una platja NO nudista molestant als que volen banyar-se ben tapadets, el xaval que es masturbava també té dret a fer-ho davant vostre...Visca la llibertat...?

12 de setembre, 2006

Declaració de protesta

Juro i perjuro que yo doy pie a la improvisación, en contra de lo que suelen comentar por tierras vecinas. Dixit.

Oftalmoleg...

No et fot? Poc menys que m'estic quedant cegueta...ja veieu la meva pròxima ocupació, no? "Para hoy la suerte, para hoy los cupones, para hoy la suerte, para hoy los cupones, para hoooooy!" Qui passi per sants ja sabrà de què parlo.
Bé, el cas és que tinc no sé què a l'ull...se m'asseca, m'he de posar una pomada i unes gotes, i atenció a la solució més mèdica i professional que m'havia donat mai un metge..."Si cuando duermes lo haces con los ojos medio abiertos...ponte un esparadrapo..." Aquí ho deixo.

11 de setembre, 2006

Al Parc de la Ciutadella...

Felicitats a Pascal Comelade per la seva reinvenció dels Segadors, amb xilòfon i harmònica...De debò, eh, sembla ironia però m'ha agradat molt...

Ara és hora d'estar alerta...


Avui és onze de setembre...Per ordre cronològic, Revolta dels segadors a Catalunya, el 1714, cop d'estat de Pinochet a Xile, el 1973 i atac a les World Trade Center de Nova York el 2001. L'onze de setembre és un dia maleït, així que proposo, d'ara endavant, fer un calendari on el mes de setembre tingui 31 dies, eliminant el dia 11, i així quedarà 1,2,3,4,5,6, 7,8,9,10,12,13,14,15,16,17,18,19,20,21,22,23,24,25,26,27,
28,29,30 i 31. Si hi esteu d'acord cliqueu AQUÍ per signar al llibre de visites de la Plataforma per l'Eliminació de l'Onze de Setembre