Tinc aquesta estranya sensació d'haver-me ficat, de nou, en un forat on no hi ha lloc per mi. Quan ara fa 7 anys vaig entrar a la Facultat de Ciències de l'Educació per fer Educació Social, em pensava que em menjaria el món, i passat un temps vaig pensar una i altra vegada que jo no servia per allò. I ara sóc la persona amb més ganes de canviar coses al món, sabent que no tinc recursos per fer-ho, però en fi...Aporto el meu granet de sorra diari a la ludoteca.Quan ara fa 3 anys vaig entrar a la Facultat d'Infermeria pensava que em menjaria el món, i ara, de nou, penso una i altra vegada que aquest món no és per mi. Si pogués, fugiria corrent, com el de la fotografia, i seria simple i complexament, l'educadora social que ara vull ser.
Desitjo que arribi el dia en què, estudiant una altra carrera pensi que m'he equivocat de nou i, llavors sí, anheli treballar com a infermera.
De moment penso en formar part de l'equip de treball de la Creu Roja en el seu projecte amb drogoaddictes i, qui sap, algun dia potser ho faig.
PD. S'accepten ofertes de treball que no incloguin Hospitals, Geriàtrics o CAP (de moment, d'aquestes tres, és la que menys descarto).
5 comentaris:
Els nadons sí que es mengen el món, a mans plena, ensalivant, golafres, allargant la mà i prenent tot el que tenen al seu abast i encara més. A nosaltres, adults, ja només ens resta pair.
Jo somio molt, i visc feliç...Encara penso que em puc menjar el món des de la meva humilitat més profunda.No renuncio a fer realitat tot allò que em passa pel cap i, un cop fet, ja ho digeriré...
Bon profit, doncs.
cal aquest to?
Oh, disculpes. De cap de les maneres pretenia ser desagradable, potser un pel irònic però no pas sarcàstic.
Publica un comentari a l'entrada