16 de febrer, 2008

Pa de pessic


Ahir, en un ofuscat i tens moment intentant que M.L.A. anés a recollir la jaqueta que havia deixat tirada al terra, intentant fer-lo raonar i dirigir-lo cap a l'altra banda del pati per parlar amb ell després de rebre insults, crits, males cares i quasi un cop de colze, va arribar el tant temut moment en la vida d'un educador. M.L.A. va allargar la mà i en un acte de rebeldia inconscient em va propiciar un pessic al dors de la mà, amb morat i dolor inclosos. Com en són d'horrorosos els pessics i com m'agraden quan van acompanyats de pa...

3 comentaris:

Fr. Dhael ha dit...

For already!

Fr. Dhael ha dit...

Agora sou eu quem pede:
- Por favor, mais literatura!
bjo

la convidada d'honor ha dit...

estive estos dias um bocadinho distraida...a rede da net nao estava muito na minha mente. estive com o meu namorado a caminhar por barcelona, entre as ruas pequeninas que decoram a minha cidade...
Um beijo muito grande, amigo!