Felicitació de Nadal

Si més no, original...



Bon Nadal i feliç any nou!

Polèmica

En motiu d'una petita reflexió que he de fer per una assignatura de la universitat, i com a conseqüència d'una notícia publicada el 15.10.06, aquí us deixo el que he escrit. He d'advertir que havia de contenir idees blanques o negres i que no s'admetien excepcions o matisos grisos.

• És evident que cap de nosaltres, des del més humil treballador assalariat fins al dirigent de l' empresa més poderosa d'un país, tenim dret a ficar-nos en la concepció de la vida dels altres. És evident també que el poder polític o econòmic no dóna potestat per regir la vida dels altres, o així hauria de ser.

• El vel o la burca són elements que distorsionen aquesta realitat tan clara i absoluta; aquestes evidències irrefutables deixen de ser-ho quan entra en joc aquest complement essencial en la vida dels practicants musulmans.

• Quan el boom d'immigració va començar a espantar-nos sense motiu, quan vam pressentir (o malpressentir) que aquells veïns estranys començaven a apropiar-se de la nostra terra i de les nostres costums, quan sentíem amenaçada la integritat de les esglésies cristianes, quan les butxaques estaven més vigilades que mai per nosaltres i pels altres...Quan sense motiu van començar aquesta sèrie d' actituds estúpides, sense poder argumentar de manera clara la nostra por, algú es va treure de la butxaca un argument que serviria per mantenir a ratlla "aquells prepotents que venien a robar-nos la feina". Aquest gran argument, que va crear polèmica a més d'un país de la Unió Europea, era la utilització del vel per part d' aquells ciutadans que el consideraven essencial i necessari per mantenir pura la seva pràctica religiosa. Tant per part dels alumnes com del professorat.

• En el cas que ens ocupa, i degut a la noticia treta a llum el dia 15 d'octubre de 2006, una professora d'una escola del Regne Unit va ser expulsada d'on feia una substitució perquè, segons el director, no era acceptable que portés el vel davant d'una classe de nens influenciables a qualsevol ideologia.

• Primerament, cadascú és lliure de vestir, dins d'uns cànons, com més li plagui. En segon lloc, Aishah Azmi no fa en cap cas apologia de l' Islamisme. En tercer lloc, dur el vel no és, per les musulmanes, un caprici. És una qüestió moral de la qual en depèn la seva salvació, la millor vida, la seva reputació com a bona practicant...

• Un professor que assistís a classe amb un collaret de fusta estaria fent apologia de la vida artesanal? Un professor amb gesticulació afeminada estaria fent apologia de la homosexualitat? Una professora de 50 anys soltera estaria fent apologia de la vida promíscua o, al contrari, de la vida encomanada a Déu i a cap més home?

• Per aquesta professora, igual que per moltes alumnes que volen acudir a l' escola amb el shador, no poder-ho fer significa un pecat, o potser no tant com això, però sí que senten uns remordiments forts perquè han compromès la seva fe, i per aquest motiu haurien de poder dur aquest vel. Fer classe amb un mocador al cap, que tapi els cabells de la dona, no dificulta l'explicació d'una lliçó de matemàtiques, ni de biologia, ni d' història de l' art, i mentre el currículum acadèmic dels estudiants del centre estigui assegurat de la primera a la última pàgina programada pel cap d'estudis, aquest tema no ha de ser un impediment.

• I per què, doncs, prohibir el famós tanga a l' escola? Doncs per una raó molt sezilla: el tanga no és, ni molt menys, una qüestió cultural, religiosa o moral. Cap nena deixarà de ser bona persona per utilitzar unes calcetes normals i corrents, i fer-ho no anirà en contra de les seves creences més profundes i més íntimes. Només per respecte a les conviccions de cadascú.

• Un professor brut i escabellat no seria benvingut perquè la imatge que dóna és dolenta pels nanos que creixen al seu voltant, mentre que la utilització del vel, l' únic en què podria influir als infants és en conèixer una mica més, i de la mà d'una persona entesa en el tema, un món tan proper i a la vegada tan llunyà com és l' Islam.

• L' essència del que pot transmetre una professora amb un vel no canvia en absolut de la que transmet una professora sense aquest element o inclús un home. El que cal fer a les escoles cal fer-ho amb o sense vel. Si una alumna en vol portar per fer gimnàs no caldria, en la meva opinió, obligar-la a treure-se'l. Això sí, si pel col·lectiu musulmà una nena no pot fer gimnàstica i en el currículum de l' escola està contemplat com a assignatura obligatòria, aquí sí que hi haurà un conflicte.

• Hem d' aprendre a discernir allò important d' allò superflu i banal. No cal veure problemes on no n' hi ha, a no ser que aquests problemes els posem per passar per alt tants altres temes d' interès que no convé que siguin vox populi.

Manies/Manías/Manies

N'he descobert una altra: quan vaig en transport públic i algú està llegint un document que va protegit dins d'una carpeta o similar, intento per tots els mitjans saber què coi llegeix.../ Cuando voy en transporte público y alguien está leyendo un documento que va protegido dentro de una carpeta o similar, intento por todos los medios saber qué co-o lee.../Quan j'utilise le transport publique et quelqu'un est en train de lire un document qui est protegé dans une chemise ou similaire, j'éssaye pour tous les moyens de savoir quelle merde lit-il...

Manies/Manias/Manies

Em va arribar una invitació per fer un post sobre les meves manies. Aquí les teniu. Algunes més rares que d'altres. Em delimitaven a 5, però us prometo que hi haurà més entregues així. Dono per molt!

1. Quan menjo més d'una mandarina a la vegada, procuro probar-les primer totes, i reservar-me la que em sembla més àcida pel final./Cuando como más de una mandarina a la vez, intento probarlas todas primero y reservarme la que me parece más ácida para el final./Quan je mange plus d'une clémentine à la fois, j'éssaye de les dégouter toutes d'abord et me réserver la plus acide pour la fin.
2. Recullo la roba bruta de la meva habitació amb el peu.; em fa massa mandra ajupir-me./Recojo la ropa sucia de mi cuarto con el pie; me da demasiada pereza agacharme./Je reprends les vêtements sales dans ma chambre avec mon pied; j'ai trop de paresse.
3. Passo la llengua per la cullera del cafè amb llet fins el mànec, per menjar-me aquella espuma que hi queda enganxada./Paso la lengua por la cuchara del café con leche hasta el mango, para comer esa espuma que queda ahí pegada./ Je passe ma langue par la cuillère du café-au-lait j'usqu'au mangue, pour manger la mousse qui reste là collée.
4. Procuro quedar-me a llegir tots els crèdits d'una pel·lícula; em sembla una mostra de respecte cap a tots els col·laboradors./Procuro quedarme a leer todos los créditos de una película; me parece una muestra de respeto hacia todos los colaboradores./ J'éssaye de rester a lire tous les crédits d'un filme; ça me parait un échantillon de respect pour tous les collaborateurs.
5. Llegeixo revistes i diaris del final al principi./ Leo revistas y periódicos del final al principio./ Je lis magazins et journaux de la fin au début

Marieta amb saxo i Laia infermera...

Casualitats de la vida, per internet circulava aquesta foto...

Tranquils...

Sempre hi haurà una mà que us eixugui les llàgrimes...

Gràfic

Dia raro...

Sense comentaris

Jorge Palma

Borracho empedernido, hombre de calles nocturnas y mujeres a espuertas.
Hombre de suave piano, gestos exagerados, música de desamores e imaginación a rienda suelta.
Hora y media de palabras difíciles de pronunciar, amables guiños de ojo, partículas salivares mezcladas con pilsener y una guitarra ácida que suena desafinada a propósito. Mirada triste, perdida, llena de vidas pasadas, y vacía, sin ganas de más.
Gracias por ese rato de vuelo, Jorge...

O Meu Amor Existe

O meu amor tem lábios de silêncio
E mãos de bailarina
E voa como o vento
E abraça-me onde a solidão termina

O meu amor tem trinta mil cavalos
A galopar no peito
E um sorriso só dela
Que nasce quando a seu lado eu me deito

O meu amor ensinou-me a chegar
Sedento de ternura
Sarou as minhas feridas
E pôs-me a salvo para além da loucura.

O meu amor ensinou-me a partir
Nalguma noite triste
Mas antes, ensinou-me
A não esquecer que o meu amor existe.

Col·legues de blog

Crec que teniu un blog amb el mateix nom que el meu.
Tots plegats...
Pilleu la indirecta?

CAOS

Avui no tinc ganes d'escriure.
O potser només tinc ganes d'escriure sobre coses obvies.
Com es fa de curta la vida,
Com n'és d'impresionant un part
Que estúpids són els polítics
Que bo que és menjar bé
Que grans són les sequoies
Que petits els bonsais
Que bojos els moments d'histèria
Que cansat viure sense metes
Que feliços quan som petits
Que difícil és ser adult
Que extrany que el pernil dolç no sigui dolç
I que evident que el salat sigui salat
Que ràpid desapareix el sol en els últims 5 minuts d'existència
Que irònic que "separat" s'escrigui tot junt, i "tot junt" s'escrigui separat
Com resulta de difícil despedir-se d'algú...o tornar-li a dir hola
Quantes hores dura 1 any
Que bé que es veu amb ulleres quan un és miop
Que peluts que són els gossos
I que pelats els caps dels calbs!
Som massa estúpids
I els iogurts griegos massa cremosos
Que no ens prenguin per imbècils, siusplau...
Ja sé que no enteneu res. Però avui em sento com David Lynch quan intenta fer pel·lícules que ningú entengui per afrontar la realitat amb una excusa que l'ajudi a facilitar-la.
Qui entengui això, ja m'ho farà saber...

Túnel de la por...

Avui, aliena a qualsevol acte futbolístic, i també a l'essència de la celebració del Túnel de la Por, m'he hagut de veure així...

I així...


I així també...
M'ha agradat espantar, maquillar-me, fer-me pols els colzes i col·locar-me amb benzina...Qui hi hagi estat ja sabrà de què parlo, jejeje.
Gràcies Ainoa i Albert per haver-ne estat testimonis!

Cronos Dévorant un de ses enfants...

Il y aura un jour...très près, ou la patience de Laia finira...Elle va dévorer un des enfants de la ludoteque dans laquelle elle dépense 4 heures par jour en éducant les petits...C'est ça ce qu'elle essaye de faire...C'est ça qu'elle ne réussit pas à faire...Il y aura un jour, très près...

Relax...Don't do it...

Aquest cap de setmana he meditat, m'he relaxat, he respirat i he estat tranquil·la. He escoltat música, he dormit, he contemplat el paisatge i, bàsicament, he fet no-res durant quatre dies. I tot això sense tenir en compte ni els xacres ni la postura de "flor de loto". Tot un repte...

Just don't do it...

Gatronomia dels últims dies

No faré cap crítica gastronòmica a l'estil de Santi Santamaria al Magazine de la Vanguardia. No donaré receptes amb ingredients detallats, no criticaré bars ni restaurants. Només us vull fer enveja als que no mengeu bé. Als que voleu menjar bé però no podeu fer-ho, als que cuineu malament i us agradaria fer-ho bé...Jejeje. Avui estic una mica girada i la cosa serà fer-vos la punyeta. Aquí va:

• Tempura de pollastre amb maionesa japonesa
• Empanadilles de carn amb salsa de soja
• Sushi de gambes
• Sushi de foie d'ànec
• Pizza japonesa d'algues i formatge
• Crepes de xocolata amb crema de mascarpone
• Raviolis d'espinacs i ricotta amb salsa carbonara
• PARÈNTESIS: entrepà de truita i entrepà de fuet (pel baixón d'alcohol, ja se sap...)
• Musclos a la brasa amb reducció de vinagre de mòdena
• Ous estrellats amb all i patates palla
• Verdures brasejades
• Xocos de sèpia a la romana
  
• Sèpia a la brasa amb all i julivert
• Pebrots del piquillo farcits de brandada
• Timbal d'escalivada amb formatge de cabra
• Verdures brasejades
• Amanida de taronja, pernil de jabugo i nous
• Rissotto de bolets
• Bacallà amb mel i pinyons
• Pasta amb butifarra negra i bolets
• Espàrrecs amb salsa Romesco
  
• Sexe

Si, sí...és molt de menjar, però també hi ha hagut molt de desgast, i què coi. Menjar és un plaer


Espai patrocinat per
El Japonés (cadena Tragaluz, Passatge de la Concepció)
La flauta (c/Aribau)
Casa meva

Frank Gehry

Avui, en un dels moments de contacte literari amb l'actualitat mitjançant El Periódico, he pogut ser testimoni del què serà la fundació Louis Vuitton, del magnat francès Bernard Arnault. Una simple fotografia de la maqueta de l'edifici...Però quin edifici! Molt en la línea de Frank Gehry, amb tocs de Guggenheim (Bilbao) i la casa Danzante (Praga). Un edifici que combina el titani i el vidre amb la intenció de crear un núvol que se situarà al Jardin d'Aclimatation del Bois de Boulogne...
Us deixo una foto perquè us en feu una idea i tingueu un orgasme visual de formes i textures.

12 dies mundials de les mentides

L'excel·lentíssima blogger Pisu proclama els dies 6 de cada mes com a dies mundials de les mentides. En conseqüència, aquest dia, de cada mes, els posts que es facin en aquest blog, fent honor al seu nom, estaran explicats dient exactament el contrari d'allò que volem dir...

Queda clar?
Doncs això, a veure si ho sabem interpretar, eh...

Una mica més de cultura

Élena, un grup de pop CATALÀ, per aquells i aquelles que creguin que Catalunya no passa dels Pets, Sopa de Cabra, Sau o Electrica Dharma... Un grup que va néixer l'any 1999, fruit del qual han nascut àlbums tan sensuals i introspectius com Porelamordedios. Escolteu-los i veieu-los en aquest vídeo, fent un cover de "Qualsevol nit pot sortir el sol", d'en Jaume Sisa. No estan en la seva millor actuació, però us fareu una idea de la dolça veu de Helena Miguel...

Etiquetas...

Comida: Desde que era pequeña aprendí a apreciar el buen comer, y eso supone también el buen beber. Ya veis como me defino “No soy anoréxica” ni creo que pudiera llegar a serlo. La comida me traslada a otra dimensión cuando la preparo, y me da un placer inexplicable saborearla o ver como los otros lo hacen. Sentir el tacto de la carne fría en las manos, o el crujir de la lechuga cuando se corta, o el suave shlrt del bacalao cuando se lamina, o la sensación de un cuchillo atravesando un queso cremoso, u observar el color teja de un protos del 96...tantas y tantas sensaciones que nos llegan por los cinco sentidos y hacen del comer un ritual casi tan sagrado como los religiosos...

Felicidad: Soy básicamente feliz. No es un estado de ánimo permanente para mí, sinó una manera de enfrentarme a la vida, una filosofía de superación personal, que hace que salte barreras, tropezando a menudo, pero siempre volviéndome a levantar. Es un “buenos días” por la mañana, un “mañana será mejor”, un “te quiero” de Kitín Muñoz en el momento preciso,una sonrisa de un niño de la ludoteca, un buen rato (corto pero intenso) entre amigos...es una tormenta en un día de calor. Es tantas cosas que es imposible que no ocurra por lo menos una en un día.

Pasión: Mi vida suele desarrollarse en un permanente estado de alerta que lo convierte todo en una posible novela. Hay un testigo de ello que sabe bien que cada experiencia, por mínima que sea, puede dar lugar a, por lo menos, 3 minutos y medio de monólogo telefónico. Tú que me sufres y te diviertes conmigo, sabes bien de que va la historia, Kitín con K...

Arte: Fotografía, literatura, música, pintura, escultura, cocina, cine,...Hay mucho arte palpable, el que todos conocemos, el que llena nuestras vidas en los momentos en que no somos ni jueces, ni medicos, ni peluqueros, ni veterinarios, ni mecanicos, ni periodistas, ni educadores sociales ni enfermeros... Ni nada de todo esto. Hay este arte que corre por locales, o en forma de libro o cd...el arte que nos llena acariciando el espíritu y dándole un consuelo: "tranquilo, en el mundo todavía hay belleza". Y después está ese arte que no se ve a simple vista, el arte de los movimientos elegantes, de los gestos amables, del buen hacer, del saber vivir. Es el arte que observamos en la calle, un sábado por la tarde, sentados en un banco viendo la gente pasar. Es el arte soterrado que pide a gritos que le descubramos. El arte de lo espontáneo.

Histerismo: Arrrghh! Es que no puedo con ese tío! Joder! Vigila! Mira, no puedo más, no la aguanto! Corre, que no llegamos! Joder!!!!!!!!!Despierta! Te lo dije!!! Siempre haces lo mismo!!! Buah, y ahora qué? Que no! No puedes hacer esto!Va, ayúdame, que no tengo más tiempo! Qué habéis hecho? Me dajs los apuntes? Cómo? Entregar un trabajo mañana? No sabía nada! Porqué no me lo ha contado??!?!?!?!?!?! Qué fueeeeeeeeeeerte! Kitín, sigues siendo tú el que más bien conoce esta faceta mía, jeje, y aún así la aguantas!

Amor: Vivo enamorada. De tí, de vosotros, de ellos. Cada cuál que se meta en el grupo dónde crea que encaja, y seguro que si me conoces bien, sabrás en cual encajas, si es que encajas en alguno...

Cinema...

Avui, remenant la memorable web d yonkis he trobat un joc magnífic, aparentment senzill, recomanat per tots aquells que estimin el cinema i absolutament desaconsellat per aquells que odieu l'art. Sé que sona extrany, pero només hi heu de jugar...