Disco nuevo de Las Migas, con esa voz increíble de Silvia Pérez, aterciopelada y potente cómo sólo ella sabe. Esas palmas, violines, acordeones, guitarras...Perdóname Luna.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Que las verdades no tengan complejos, que las mentiras parezcan mentira, que no te duerman con cuentos de hadas, que no te cierren el bar de la esquina.
Total de visualitzacions de pàgina:
Seguidors
Arxiu del blog
-
►
2011
(7)
- ► de novembre (1)
-
▼
2010
(76)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (1)
-
▼
de juny
(23)
- ...
- Bolívar: fragmentos de un sueño.
- Zoo
- Las vidas posibles de Mr. Nobody
- Arnau
- Silenci (part II)
- sueño nº 9
- Monuí (2a part)
- C/ Coll, nº55
- Sueño
- Libro de las preguntas
- Tetris
- Validation
- Mélissa Laveaux
- Fin de S.A.P.S.
- La dama blanca
- Declaración
- Vergüenza hermafrodita
- Portugal ConVida
- Silenci
- Coordinacions
- Las migas
- Petits detalls...
-
►
2007
(27)
- ► de desembre (8)
- ► de novembre (19)
-
►
2006
(34)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (18)
Dades personals
- la convidada d'honor
- No podria ser anorèxica. Diuen que sóc histèrica, pallassa i una mica Amélie. Miro molt i sovint escolto poc. Aspiro a viatjar sempre, per aire, mar o terra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada