27 de juny, 2010

Zoo

Després d'un dinar he tornat a ser petita. Li he donat la mà a Peter Pan i m'ha portat pas a pas, lentament, al país dels animals, al país de "quedar-se-embobada-mirant-els-micos", de "somriure-veient-com-l'elefant-xucla-fulles-amb-la-trompa". He tornat a tenir 4 anys, he esperat que els orangutans em veiessin i posessin la mà al vidre, com jo. He sentit l'emoció de mirar als ulls a un elefant i pensar que se sent trist, que està sol. He mirat les girafes i he intentat imaginar com són les seves 7 vèrtebres cervicals, he rigut amb els "perritos de la pradera". 3 hores i mitja per recórrer el decadent zoo de Barcelona. I per reviure tants records i tants casals d'estiu!