Sang i fetge

Eren prop de la una i mitja de la tarda...La noia esperava pacient l'arribada al bar dels seus tres companys de classe mentre fullejava una revista amb les últimes declaracions dels actors menys glamurosos dels EE.UU. Es va demanar una clara i va fumar tranquilament una cigarreta, la última en aquell paquet rebregat que havia deixat tirat damunt la taula. Els companys van arribar, ella els va fer lloc, i entre tota la paperassa van escampar mòbils, més tabac, encenedors i motxilles. "3 cerveses, siusplau, Cristian!". Van començar a parlar i ell va demanar un entrepà de formatge. Entrava a treballar a dos quarts de tres, i la seva nòvia el va quasi "obligar" a dinar: "Després no tindràs temps, cari, si m'has de baixar a casa..." La conversa s'animava, xerrant d'amors i desamors que s'havien fet i desfet durant l'estiu (aquell era el primer dia de classe) i de cop, la noia mou la mà en un acte de gesticulació típic d'una conversa com aquella. La seva mà passa roçant la gerra de clara, obre els ulls, posa cara d'ensurt, descansa en veure que no ha causat cap trencadissa, encongeix el braç per desfer el gest i plam! Gerra caiguda, cervesa vessada damunt dels pantalons de la noia, trocets de vidre escampats, nervis, riures i somriures. "Té, aixuga't amb un drap" li diu el segon cambrer. Ella l'agafa, s'eixuga amb força, intentant absorbir el màxim de líquid dels pantalons (que per sort són molt fins i s'assequen ràpid) i clava, en un gest desenfrenat, un petit vidre a la seva cuixa. "aix", s'exclama ella, "se m'han tallat els pantalons!" I de sobte una sangrada comença a tacar-los, escampant més ràpidament la taca vermella. "Si segueixo fregant em clavaré el vidre més endins, potser que vagi al wc". Se n'hi va, avergonyida per l'escàndol que està fent enmig del bar, que per més inri és petit petit. Deixa la porta entreoberta, crida per demanar una tirita, s'abaixa els pantalons i amb la sang freda que NO la caracteritza es diu a ella mateixa que o bé es treu el cristall de la cuixa, o bé se li infectarà i se li gangrenarà la cama i li hauran d'amputar i haurà d'anar a fer rehabilitació a l'institut Guttman. Entra la seva companya, i la noia pensa en com n'és de ridícula la situació. El xicot de l'amiga truca a la porta del lavabo, i allarga la mà "T'estan trucant". La noia agafa el telèfon. "Hola mama, què tal? -Ainoa, no m'apujis els pantalons encara- Què dius? No no, és que sóc al WC amb l'Ainoa. Es que m'he tallat la cama." La cosa no pot sonar més inversemblant, pensa ella. Surten del WC rient, entre avergonyides i divertides. La noia es fuma la última cigarreta, paga, agafa el paraigües i surt amb un intent de dur el cap ben alt. Va en búsca de l'autobús que l'ha de dur a la feina. "Només em falta relliscar i caure", penso jo...pensa la noia, vull dir...