Alzheimer

Ella, fràgil i desvalguda, mira a l'infinit, a l'eternitat que l'espera acollir en poc temps. Ell es fa el fort, però un silenci delata la seva por. Passen els minuts i no parlen amb paraules, sinó amb els ulls. De sobte ella parla, sense entendre el què diu, i ell l'escolta, mentre una llàgrima li cau lenta per la galta. Vol que s'acabi. Vol que el dolor es planti en aquesta lluita i desaparegui. Pateix massa. Mentrestant, però, li acariciarà la cara, amb les dues mans, tant tendrament com sàpiga, calmant-la i entenent el seu patiment inconscient.
More't, pensarà. No puc veure't patir així.