Stereogram

Ahir, a la ludoteca, vaig tenir un moment d'aproximació amb en Johny i el Javi!!! Bingo! I ja té ous la cosa, eh... que ho hagi de fer a través del llibre mític de la meva infància-adolescència...que no és cap més que L'ull màgic!
Quantes cares posades davant d'aquell llibre, quantes llàgrimes vessades intentant posar els ulls guenyos, quanta frustració per no veure aquell "vaquero del oeste" que tothom veia menys jo. En fi, ahir vam rememorar aquests vells temps. Vaig riure com poques vegades ho havia fet amb ells, i és que les cares dels dos eren impagables.

-Javi, a veure, has d mirar com si volguessis veure la meva mà, que és darrere el llibre.
-Como? Así? (imagineu-lo aixecant la mirada per damunt del llibre, jajaja)
-No, Javi, no. Com si tinguéssis raigs X i atravessessis el llibre amb la mirada (ara imagineu-lo posant ulls d'odi, com forçant els raigs X a sortir del seu cos, jajaja de nou)


Encara no he aconseguit que vegin ni tansols el con, una de les coses més fàcils de veure, però mentre no ho aconsegueixin, els tindré entretinguts sense molestar, que ja és molt!
Visca l'ull màgic!