No. No me l'he escampat per la cara. Tampoc me l'he begut en infusió. No l'he congelat per fregar-me'l en una ferida. Ni tansols l'he barrejat amb altres potingues. Simplement m'he assegut al sol de Riells, sobre el vell banc de pedra, i n'he extret la polpa de cada fulla. N'he tallat les vores amb cura i, amb el ganivet, he rascat la planta de dalt a baix. Només això. No sé si ha estat per la planta, o pel sol, o pels ocells, o pel soroll de l'aigua del riu, però us asseguro que he fet teràpia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada